Més informació ― Català

Postinflammatory hyperpigmentation (PIH) és un problema freqüent de la pell que es produeix després d'una inflamació o d'una lesió cutània. Sol durar molt de temps i és més pronunciat en persones amb tons de pell més foscos (Fitzpatrick skin types III–VI). Tot i que sovint millora per si sol, aquest procés pot ser llarg, de manera que sovint cal un tractament prolongat. La combinació de diferents teràpies ofereix millors resultats.
Postinflammatory hyperpigmentation (PIH) is a common acquired cutaneous disorder occurring after skin inflammation or injury. It is chronic and is more common and severe in darker-skinned individuals (Fitzpatrick skin types III–VI). While the condition typically improves spontaneously, this process can take months to years, necessitating prolonged treatment. Combination therapy is the most effective.

Postinflammatory hyperpigmentation és una seqüela comuna de la inflamació de la pell. Sol afectar les persones amb pell més fosca amb major severitat i freqüència. Els estudis demostren que problemes com la postinflammatory hyperpigmentation es troben entre els motius principals pels quals les persones amb tons de pell més foscos busquen atenció dermatològica. El tractament precoç és crucial per tractar la postinflammatory hyperpigmentation i normalment comença amb la gestió de la condició inflamatòria inicial. La primera línia de tractament implica l’ús d’agents tòpics que il·luminen la pell juntament amb protector solar per protegir‑la. Aquests agents, com hydroquinone, azelaic acid, kojic acid, arbutin i licorice extracts, poden reduir eficaçment la pigmentació excessiva. A més, els retinoids, mequinol, ascorbic acid, niacinamide, N‑acetyl glucosamine i soja també s’utilitzen com a agents despigmentants, i apareixen nous tractaments. Tot i que els agents tòpics solen ser efectius per a la hiperpigmentació superficial, els procediments (laser, chemical peel) poden ser necessaris per als casos més difícils. És important tenir precaució amb aquests tractaments per evitar la irritació i l’empitjorament de la postinflammatory hyperpigmentation.
Postinflammatory hyperpigmentation is a common sequelae of inflammatory dermatoses that tends to affect darker skinned patients with greater frequency and severity. Epidemiological studies show that dyschromias, including postinflammatory hyperpigmentation, are among the most common reasons darker racial/ethnic groups seek the care of a dermatologist. The treatment of postinflammatory hyperpigmentation should be started early to help hasten its resolution and begins with management of the initial inflammatory condition. First-line therapy typically consists of topical depigmenting agents in addition to photoprotection including a sunscreen. Topical tyrosinase inhibitors, such as hydroquinone, azelaic acid, kojic acid, arbutin, and certain licorice extracts, can effectively lighten areas of hypermelanosis. Other depigmenting agents include retinoids, mequinol, ascorbic acid, niacinamide, N-acetyl glucosamine, and soy with a number of emerging therapies on the horizon. Topical therapy is typically effective for epidermal postinflammatory hyperpigmentation; however, certain procedures, such as chemical peeling and laser therapy, may help treat recalcitrant hyperpigmentation. It is also important to use caution with all of the above treatments to prevent irritation and worsening of postinflammatory hyperpigmentation.